Erfoud (Africa infinita)
.jpg)
Los viajeros tenemos el lujo de atravesar un país y elegir lo que vemos... eso nos puede llevar a no tener ni idea de dónde hemos estado.Lo único permanente es, curiosamente, lo que más cambia... el viajero se transforma, crece o se envilece, pero nunca queda indiferente a la experiencia de encontrarse ajeno a todo, extraño..., pero a la vez en casa.
1 comentario:
El que més recordo de viure al camp és que el paisatge canviava cada dia. Tot i ser un lloc aïllat del món passaven més coses que a la gran ciutat, sempre monòtona i on res canviava i la vida semblava no aparèixer enlloc.
Sovint una sola pedra o el pas d'una ovella canvia més el paisatge... tant sols has de parar atenció.
Publicar un comentario